Especialista: Montse Roig

QUAN HAURIA DE CONSULTAR A UN PROFESSIONAL DE LA PSICOLOGIA ?

Frases com aquestes:

1. “el mestre diu que el meu fill no està atent, que es despista amb molta facilitat, que no porta els deures cada dia, que li costa concentrar-se...”
2. “ fa temps que la meva filla s'està aprimant....la veig menjar, però sovint s'aixeca de la taula....no se que fa tanta estona al lavabo”
3. “ ja no se com actuar.... no se com afrontar el comportament del meu fill”
4. “ fa temps que veig trista a la meva filla, diu que no m'ho vol explicar...”
5. “ no vol dormir sol/a....diu que te molta por per la nit....”
6. “ encara es fa pipi al llit....estic desesperat/da....no se com fer-ho”
7. “quan estem a casa es comporta molt malament amb el seu germà.... només vol pegar-lo....”

O com aquestes:

• “tinc angoixa.... em costa respirar i no se per què? “
• “ja fa un any que em vaig separar i encara no ho he superat...”
• “no ho puc evitar.....sóc molt gelosa.... no se com fer-ho...”
• “tinc pànic a agafar un avió..... sempre poso excuses per no agafar-lo....però ara ja m'han posat l'últimàtiu..... o hi vaig, o no puc continuar en aquesta empresa”.
• “vint anys treballant en aquesta empresa i ara estic a l'atur......estic desconcertat, desorientat....se'm cau la casa a sobra...”
• “tinc un mal de panxa que cap especialista m'ha sabut trobar de què és.....em diu que és psicològic....”
• “estic començant una nova relació de parella, però no tira endavant ......tinc por !!....i si no funciona una altra vegada?....”

fan que sovint paralitzem la nostra vida, o si més no, la vivim amb malestar, angoixes, patiments..... si ens trobem en alguna d'aquestes situacions o qualsevol altre que ens dificulti, és el moment de consultar a un especialista.... no ho dubteu... no val la pena esperar a què passi.

Els problemes no són les persones......els problemes són els problemes.

Especialista: Montse Roig

• Psicòloga,llicenciada per la Universitat Oberta de Catalunya.
• Psicoterapeuta.
• Practicum realitzat en un Servei Municipal d'Atenció Psicopedagògica.
• Postgrau en Teràpia Breu Estratègica.
• Postgrau en Psicoteràpia Integradora.
• Sòcia i col·laboradora de l'Asociación Española de Psicoterapia Breve orientada a les solucions.
• Sòcia de la Fundació Adana (ajuda dèficit d'atenció nens, adolescents i adults).
• Formadora.

Associació SYNDROM

Us volem presentar una associació molt interessant tant a nivell educatiu com familiar que pot ajudar famílies de vegades desorientades davant situacions complicades que els toca viure.

QUI SOM ?
Som una Associació d'àmbit estatal, sense ànim de lucre amb activitats i actuació social i que ha estat creada per a cobrir un buit existent en el camp associatiu, i que entre d'altres objetius, desitja propiciar un clima de col•laboració pacient-metge, divulgar el coneixement de les síndromes més minoritàries, fomentar l'associacionisme i dur a terme les accions que es detallen en el nostre Projecte.

QUÈ VOLEM ACONSEGUIR?
Que les famílies dels afectats de Síndromes minoritàries poc estudiades, tinguin el més aviat informació sobre la Síndrome, que puguin contactar amb altres famílies en igual situació i que puguin intercanviar experiències.
Que els metges, psicòlegs, educadors, etc. que tractin afectats d'aquestes Síndromes, puguin estar informats en tot moment de les novetats, nacionals o internacionals que vagin apareixent a Internet, sense cap cost econòmic ni de temps de dedicació. Només demanem que col•laborin amb nosaltres. www.syndrom.org

ELS PROFES CONTAGIEN

“ ELS PROFES CONTAGIEN”

Els docents, educadors, mestres, professors, instructors... són a la nostra vida des de la més primera infància fins a l’edat adulta. Tots sabem distingir entre aquells professors a qui hem entès a la primera, aquells que les seves classes es feien curtes i interessants, donés la matèria que donés i aquells a qui no enteníem res i ens avorrien durant hores interminables.

Ser bon professor passa obligatòriament per ser un bon comunicador, per contagiar els alumnes d’allò que els hi volem transmetre.

Si expliquem la matèria amb entusiasme per allò que han d’aprendre els alumnes, no només no ho oblidaran si no que, sense cap mena de dubte, voldran saber més i estaran motivats per ampliar i saber-ne més sobre el tema.

Això no és una tasca fàcil, ningú ha dit mai que la feina de professor sigui fàcil.

Els alumnes ensumen l’estat d’ànim dels professors, les ganes i l’entusiasme que posen en fer les classes. Ser conscients d’això en tot moment, ens obligarà a fer la feina amb més eficàcia.

La curiositat innata als éssers humans s’ha d’intentar conservar fins a l’edat adulta i, per què no, durant tota la vida. Pobre de qui trenqui aquesta curiositat amb classes avorrides, monòtones i sense comunicació, si això succeeix, realment no sap quina és la tasca més important de ser professor.

Si no t’ho passes be a classe i gaudeixes amb els èxits dels teus alumnes, cal que t’ho plantegis i canviïs de feina: el que tu sents es contagia.

Els professionals de l'ensenyament

Quan es treballa al món de l’ensenyament, els professionals que estan a primera línia de foc, professors, mestres, educadors... són persones per admirar i respectar per part de tota la societat.
Treballen amb una matèria primera molt important, són la societat del futur i depenen totalment de la formació que els doni la família i aquests professionals de l’ensenyament.
Estar a primera línia de foc és complicat i cal tenir un equilibri personal i emocional molt fort.
Però, malauradament, aquests professionals es cremen i de vegades cauen en l’errada de veure el món en negatiu i poden dir coses com:

-“Aquest nen/-a no farà mai batxillerat”
(quan encara està fent 1r d’ESO)
-“Aquest nen/-a no cal que s’esforci, no pujarà mai el nivell”
-“Aquest nen/-a que faci un itinerari adaptat, perquè total per fer cicles...”
-“L’esforç no compta, no tens el nivell...”

Frases com aquestes, dites a joves en plena formació, quan el que cal és encoratjar-los i no tirar mai la tovallola, ens fan pensar que aquests professionals necessiten un reciclatge amb urgència o han equivocat la seva carrera professional.
És lamentable sentir joves dient: -la meva profe m’ha dit que per molt que m’esforci no arribaré mai a res”.
Coneixen la possibilitat de treballar dient: -Tu pots!! –“esforça’t una mica més i podràs ...”????
La capacitat de superació dels éssers humans és increïble si s’estimula en positiu, si hi posem ganes i tenim fe en els joves.
Qui diu que per fer un cicle formatiu s’han d’esforçar menys? Qui ha dit que fer cicles formatius és més fàcil o que s’ha de treballar menys?
No és ètic desprestigiar els Cicles Formatius com es va fer amb l’antiga FP (formació professional).
D’altra banda, tots els joves han de ser estimulats per treure el millor d’ells mateixos i arribar al màxim de les seves capacitats. Quan menys se’ls exigeix menys donen. Si cap professional de l’ensenyament opina el contrari, potser s’ha equivocat de professió.

Maria - Departament de Suport