Síndrome de Gilles de la Tourette

LA SÍNDROME DE GILLES DE LA TOURETTE

És un trastorn neurobiològic.

Símptomes:
- Múltiples tics motors involuntaris. Poden ser sobtades batzegades del cap, les espatlles o fins i tot del cos sencer; parpellejos o el fet de posar els ulls en blanc, fer ganyotes, donar cops repetitivament, tamborinar,...
- Tics vocals proferits involuntàriament, sorolls, paraules o frases. Sorolls amb el nas, aclarir-se la gola, tossir reiteradament, fer una gama de sons i xisclets, riure involuntàriament, repetir el que un altre o el mateix acaba de dir i dir paraules socialment inapropiades.
- Els símptomes vénen i van. Pot haver-hi èpoques en que els tics siguin molt intensos i d’altres en que sembla no tenir-ne.
- Els tics poden canviar en el temps i variar segons les èpoques.
- Els tics són involuntaris malgrat que alguns pacients poden suprimir els símptomes durant segons o més, però després els tics sortiran amb més intensitat i freqüència.

Això pot induir erròniament la gent a creure que aquest comportaments es fan a posta.

Tractament :
L’acceptació del fet que el nen no pot controlar els símptomes i la seva conducta i que no és “entremaliat” a posta és sovint suficient per permetre que l’infant se senti còmode a casa i a l’escola.
De vegades es necessària la medicació i no està lliure d’efectes secundaris: augment de pes, somnolència, pensament alentit, intranquil•litat, símptomes depressius, fòbia a l’escola o reaccions al•lèrgiques greus.
La medicació també pot produir ensopiment a l’infant i fer-ho menys capaç de concentrar-se i aprendre a l’escola.

Trastorns associats.

TDAH (Trastorn de dèficit d’atenció per hiperactivitat)
El tractament és complicat perquè els efectes de la medicació per TDAH plantegen problemes sobre els símptomes de la ST.

Comportament obsessiu compulsiu.

Experimenten una incontrolable urgència d’acomplir determinats rituals.
Tenen pensaments repetitius. Les obsessions poden arribar a dominar el comportament.

Problemes d’aprenentatge.

Problemes d’integració visomotora, que fa difícil la realització de treballs escrits; dificultats de copiar de la pissarra o d’un llibre.

CONSELLS PRÀCTICS PER AL PROFESSORAT.

1- Recordar que els tics i/o sorolls succeeixin involuntàriament.
Si el professor ho accepta també ho acceptarà la resta dels alumnes de la classe.
2- Proporcionar a l’alumne oportunitats per fer breus sortides de la classe. Un lloc provat com el lavabo és apropiat per deixar anar els tics.
3- Permetre’l que faci els exàmens en una sala a part de manera que l’infant no hagi de malgastar energies controlant els tics durant el temps de silenci a la classe.
4- Treballar amb la resta d’alumnes de la classe perquè entenguin els tics a fi de reduir les ridiculitzacions i les bromes.
5- Si els tics són particularment molestos, evitar fer-lo parlar en públic.

Recordar que un nen amb la Síndrome de la Tourette se sent frustrat per la naturalesa molesta i trasbalsadora dels tics.

Problemes amb la escriptura.
Els seus problemes visomotors dificulten que processin el que veuen i ho escriguin. No tenen problemes en captar els conceptes, però poden ser incapaços de reproduir el que se’ls demana per escrit.

Adaptacions per ajudar aquests alumnes a superar les dificultats en l’escriptura:

1- Modificar els deures escrits, fent per exemple que l’alumne copíi i acabi un de cada dos problemes de matemàtiques, permetent que els faci oralment i que l’enregistrament el faci un secretari( pare, mare,...) de manera que l’alumne pugi dictar les seves idees per tal de facilitar-li la formació dels conceptes.
2- Assignar-li un company que pugui prendre les seves notes o deures a l’agenda, per exemple amb paper carbó.
3- Als exàmens amb proves tipus test permetre que pugui escriure en el full del test, els fulls amb graelles de respostes li portaran a confusió.
4- Donar tot el temps necessari per fer l’examen.
5- Els problemes visomotors fan que lletregin malament, aconsellar-lo a utilitzar un programa informàtic amb corrector ortogràfic
6- Els estudiants amb ST semblen tenir problemes especials amb les matemàtiques escrites. Poden ser encoratjats ajudant-los a utilitzar elements manipulatius i una calculadora per fer els càlculs mecànics. Utilitzar paper amb quadrícula grossa o fulls amb columnes per mantenir columnes rectes a l’hora de fer el càlcul.

Aquestes adaptacions poden marcar la diferència entre tenir un estudiant motivat i exitos o un que se sent un fracassat i que evitarà les feines de l’escola perquè l’èxit no li és mai possible.

Sobre els problemes del llenguatge en general a la Síndrome de la Tourette:
1- Proporcionar-los informació visual i auditiva alhora sempre que sigui possible.
2- Donar-los les instruccions d’una en una o al màxim de dues en dues i fer que l’alumne les repeteixi i comprovar amb una que la solució sigui la correcta.
3- Si noteu que l’alumne està xiuxiuejant mentre treballa, suggeriu-li d’ocupar un seient on no destorbi els altres. De vegades reescoltant-se les instruccions en silenci els pot ajudar a entendre les instruccions.

Els estudiants poden quedar encallats amb la feina i ser incapaços de continuar. Si es dona aquesta situació és útil:
1- Fer-li fer una petita pausa o que canviï de feina.
2- Quan el nen llegeixi donar-li una finestra de paper on només pugui veure una paraula cada vegada, fent lliscar la finestra de manera que la paraula anterior quedi tapada. Les probabilitats d’encallar-se es redueixin.
3- Quan escrigui fer que l’alumne faci servir un llapis o una ploma sense goma d’esborrar o deixeu que l’alumne acabi la feina oralment. Pot ser útil anar recordant-li que no s’aturi.
Sobre els problemes d’atenció:
Fer seure l’estudiant davant del professor quan ha de rebre instruccions.
Que no segui a la vora de finestres, portes i d’altres fonts de distracció.
Necessita un lloc tranquil per treballar.
Que treballi en curts però intensos períodes de temps.
Feu per endavant un contracte de treball( un nombre específic d’exercicis en un temps raonable).
No poden rebre molta feina per fer ells sols.